ESTAC

El poble d'Estac és als vessants septentrionals de la vall del riu d'Escós o barranc de Milleres, enlairat a 1167 m d’altitud, en un coster dels vessants meridionals de la serra de la Solana, dominant la vall d'Escós. Antic cap de municipi del mateix nom, que comprenia tota la parta baixa de l’actual del municipi de Soriguera, (Estac, Mencui, Escós, Baro i Arcalís). Amb 24 habitants en el 2004, (22 h el 2003, 11 h el 1996, 13 h el 1991, 14 h el 1981, 27 h el 1970).
Les cases s’enfilen pel coster de la muntanya, centrades per l’església parroquial de Sant Marçal, de pedra, amb una nau i el característic campanar de torre amb el cos superior vuitavat i coberta piramidal. Al SE hi ha les escasses restes de l’ermita de Sant Sebastià, d’origen romànic, i al N, també arruïnada, l’ermita de Sant Roma. Al sud de la població abans d’entrar-hi a mà esquerra mena el camí a Escós de pista forestal.
A la N-260 l’altura del km.285 hi trenca a mà esquerra la carretera que s’enfila fins el mateix poble. Hom fa testa major el darrer diumenge de setembre.

A continuació un mapa topogràfic de la població i una vista des de el satèl·lit del poble d'Estac

    
Feu Clic a les imatges per ampliar

[ VEURE ÀLBUM DE FOTOS DE ESTAC]

Sant Marçal s'alça sobre els teluats del poble