Família Mitjana Rabasa de Rubió ---- Parlem amb Josep de Casa Andreu

-Introducció de descendència de la família al poble de rubió…
Els seus pares i padrins ja vivien a Rubió.

-Vas néixer al poble de Rubió?
Si, vaig néixer a Rubió l’any 1929.

-Quins records tens de la teva infància al poble?
Tinc molts records d’aquells temps, un d’ells era que les joguines eren pròpies, però també m’enrecordo de quan es jugava a cartes, a bitlles i també a fer patacons.

-On estudiaves?
Estudiava en el mateix poble, és a dir, que el col·legi estava en el mateix poble, Rubió.

Recordes quan jugaves amb la canalla al poble...Que fèieu?
Quan jugava amb la canalla jugàvem els jocs que abans hem d’escrit. De jugar, es jugava poc en aquell temps, perquè sobretot s’estudiava a l’hivern amb mestres llogats, i a l’estiu es treballava amb el bestiar.

Quines festes recordes?
Recordo que a cada poble hi havia festes, com a Freixa, Tornafort, Les Llagunes, Vilamur, Sort... a cada poble s’anava i es tornava a peu.

Vas viure la guerra civil? Com es va viure al poble?
Si, vaig viure la guerra civil amb 6 anys al poble. Entre Vilamur i Rubió havien els rojos. Natres, no varem marxar del poble perquè oferíem menjar als militars i per aquets motius no ens varem tocar als del poble i convivíem amb un poble ple de soldats.  

Quan vas començar a treballar i de que? Que es guanyava? On treballaves?
Vaig començar a treballar entre els 7 i 8 anys, però el que es diu treballar vaig començar als 12 anys tot l’estiu amb el bestiar, i entre els 16 i 17 anys vaig deixar d’estudiar. Treballàvem per les nostres cases i per anar a la festa major ens donaven una pesseta.

Com es pesaven els hiverns al poble? Quedàveu incomunicats?
            Els hiverns al poble eren molt durs, 5 mesos sense veure el terra, hi ha casa escalfant-se amb el foc, i res més que cuidar el bestiar. Normalment quedàvem incomunicats varies setmanes.

Com era el transport? I les vies de comunicació?
            No hi havia res de transport en aquell temps. Es tenia que preveure el menjar abans de l’hivern, és a dir, es tenia que comprar abans el menjar per quan arribava l’hivern. Es tenia que pujar i baixar amb una cavalleria, lo dimarts es baixava una vegada el mes a Sort al mercat setmanal, es tenia que carregar força per subsistir tot un mes, si feia falta. El pa es feia a casa, a vegades es tenia que fer pa per un mes.

Com es vivia al poble? A on es migrava? Vareu pensar de migrar?
En el poble hi havia 7 cases obertes, hi ha cada casa hi vivien entre 7 o 8 persones, però com a mínim 4 persones per casa. Si algú migrava era a França, natres vivíem de la nostra casa.  Havia pensat algun cop de sortir del poble, ara mateix tots els que van migrar estan millor col·locats ( millors feines). Al ser gent de poble es feia tot el que es manava, s’anava al bosc a tallar pins, era l’única vegada que treballava fora.

A partir de quin any la vida començarà a ser més fàcil?
         A partir dels anys 50 es comença a vendre pins i també es comença a realçà el poble. I també es començaven a fer camins amb les peles de les fustes, es treballava a pic i pala i amb tot això van facilitar la circulació dels pocs cotxes que hi havien.

Ara mateix quants viviu al poble?
          Al poble hi ha dos cases obertes, en el dia de la nostra visita al febrer del 2006, tan sols trobem casa Andreu oberta, l’altre casa es troba tancada ja que han tingut que baixar a la Seu d’Urgell per la salut d’un familiar.

Que trobeu a faltar d’anys enrere?
         El que es troba a faltar les forces que tenia abans quan era jove. Ara ja me fet vell i no tinc prou forces per treballar.

Que penses del futur del poble?
         Jo penso que si aquest poble no funciona amb el turisme que proporciona la gent de fora anirà malament, perquè l’agricultura.

Agraïm la hospitalitat d'en Josep de Casa Andreu i de la seva dona.

9 de Febrer del 2006

Albert Sánchez.

Família Mestre d'Arcalís ---- Parlem amb Josep Bigordà de Casa Mestre

-Ets Fill del Poble ?

Si,  fill del poble d’Arcalís, ara fa 79 anys a casa Segret, es va casar amb la pubilla de Casa Mestre del Mateix poble casa on ara viu, el nom de casa Segret es va perdre.

-Els primers records de la teva infància, estudiaves?

Recordo que amb 4 o 5 anys em feien anar a l’escola, aquí al mateix poble,  a partit dels 6 o 7 anys vaig començar a fer jornals a Escós, Estac i Baro, tot caminant.

-La guerra civil....?

La vaig viure de molt petit, en tenia 8 o 9 anys i recordo quan varen vindre i varen fer caure el sostre de l’església i varem tindre que guardar el sant a casa perquè no el cremessin.

-Quan vas començar a treballar?

De debò fins els 8 anys o així no, però abans amb 6 o 7 anys ja pujava tot l’ hivern al mont amb les vaques a fer jornals, una vegada més gran en feia de paleta, 7 duros li donaven a un cap de colla aquí, ell a Sort en guanyava a 6 duros, i baixava a Sort i tornava a peu!! Més de dos hores!

-La carretera al poble, i el pont de Baro....

Fins després de la guerra civil al poble tan sols es podia pujar a peu per el camí que ara surt del costat del restaurant el Carro, a Baro, un cop passat el pont de Baro.
El camí es va obrir com bé dèiem abans després de la Guerra Civil i asfaltat fa només 10 anys, tot i que aquest mateix any s’ha tornat a acondicionar i asfaltar.
El Pont vell de Baro, ara mateix tancat al pas de les persones per perill d’enfonsament donat el mal estat en que es troba, Josep Bigordà parla que ell que va ser d’iniciativa seva a fer-ho tot i que un delegat de la Diputació de Lleida li va dir que no sabia fer-ho, amb 5 bigues de 42 metres i cables de ferro tensat van construir el pont que ara l’Ajuntament lluitarà per que no s’enfonsi.

-A Barcelona  per aprendre a fer de vaquer, la mili, paleta....

Als 16 anys vaig baixar a Barcelona per 1 duro cada dia a fre de vaquer per
aprendre, vaig aprofitar per treure el carnet de cotxe per 60 duros, vaig acabant abandonant fer de vaquer, però vaig aprendre molt. La Mili la vaig fer a Lleida i vaig fer de xofer, després de la mili vaig treballar de Paleta amb l’Alfons de Vilamur , i també combinava amb les vaques al mont on em donaven uns 30 – 35 duros.

-Festes  majors.....

De jove recorda anar-hi de festa major a molt pobles de la rodalia tot a peu anar i tornar. La festa del poble d’Arcalís als anys 75 – 80 eren festa major per tot lo alt, amb l’orquestra de Gerri de la Sal.
Al poble encara hi quedaven unes 25 cases obertes, tot just abans del seu despoblament majoritari, tot i que per festa major d’estiu s’ajuntaven novament totes les famílies i continuaven fent les festes grans.

-Anys anys enrere molta misèria....

 Al màxim històric comarcal el poble d’Arcalís en tenia unes 70 cases obertes, ell no ho va viure però la seva fadrina si, diu que es vivia amb molt misèria, on cada diumenge hi havia missa a l’església de Sant Lliser, és vivia el que teníem a casa, animals etc... ara mateix només en tenim de Gallines, conills, pollastres..., els animals de peu rodo i d’altres els varem vendre ara fa 15 anys.

-Com veus el futur al poble i la comarca en general....?

El Futur no el veig gairé clar, si tot va com va tot lo que viurà aquí serà gent de fora,  es viura del turisme i dels esports d’aventura i si es potencia el patrimoni que natres em cuidat  també pot ser una font de futur.

Agraïm la hospitalitat que ha tingut Josep Bigordà de Casa Mestre, en la nostre visita a casa seva hi ha l’església de Sant Lliser, molta salut amic.

12 Octubre del 2006

Albert Sánchez.

Família Gassetó de Tornafort---- Parlem amb Consol

Consol, de casa Gassetó, però al casar-se amb el seu home va viure a casa Josep, actualment viu a Sort.

- Quina es la descendència de la teva família?

Vaig néixer jo a Tornafort,  la meva mare va néixer al mateix poble de Tornafort també, el meu pare va néixer en un poble vora la Seu d’Urgell (Alt Urgell), érem set germans uns d’ells va morir a la Guerra Civil.
Em vaig casar amb el meu home Josep, que també era fill del poble de Tornafort, per desgracia es va morir perquè patia del molt del cor. Els pares del meu home també eren fills del poble de Tornafort.
El meu marit tocava l’acordeo, curiosament la meva neta ara es la que toca l’acordeo, i ara pròximament vindran aquí a Sort amb uns quants a tocar.

-Sempre has viscut al poble de Tornafort?

Sí, de sempre e viscut al poble de Tornafort, ara fa 4 o 5 anys que estic aquí al Sort per la meva salut, em varen posar una pròtesis de cadera i no podia estar a Tornafort, ja que aquí a Sort tinc el metge i tot més a mà.
Al poble de Tornafort tots érem  pagesos, i visquem del camp.

- Expliquem de la teva infància al poble ....

Vaig anar a l’escola poc temps ja que em feien treballar, l’escola la teníem al mateix poble de Tornafort.
Recordo que quan jo anava a l’escola llavors hi havia més cases unes 20,  si que érem més canalla a classe.
Jugàvem al poble, anàvem a missa, també recordo que jugàvem amagar a dintre del bosc.

- Amb quina edat vas viure la Guerra?....com la vas viure?

La Guerra la vaig viure amb 7 o 8 anys, la varem veure molt malament, ens havíem d’amagar dels rojos, i més tard ens varen evacuar a tot el poble de Tornafort, cap a Sort i llavors ens varem anar a Enviny, amb un centenar d’ovelles i unes quantes de vaques.
Varem tornar al poble de Tornafort al cap dels 10 mesos més o menys, no va arribar a l’any, el varem trobar mig destrossat, hi havia soldats que es varen quedar al poble.
Hi havia nacionals a la carretera que no deixaven de pujar cotxes ni res i tiraven molts tirs, a Tornafort es varen quedar els nacionals i els rojos es varen escapar.
A casa érem set germans i un d’ells va morir per la guerra, li va esclatar una bomba, perquè en tiraven moltes, però ell va anar a mirar una que ja havia caigut, li va esclatar al tocar-la.

- Quan vas començar a treballar?

Des de sempre diríem que e treballat però la post guerra em va obligar a treballar encara més, treballàvem a casa amb les vaques, els horts i les feines de casa. Els meus pares treballaven també al poble, es guanyava molt poca cosa només per aguantar i subsistir.


- Com eren els hiverns al poble, com es vivia? Com anàveu de poble en poble?

Els hiverns eren molt llarg nevava molt més que no pas ara, de vegades teníem les ovelles i no les podíem treure a pastar perquè no aguantava la neu, i més de mig metre ni havia, llavors en aquell temps tot es feia a peu baixàvem a peu o en animal des de Tornafort, fins a Sort, per un camí que hi havia unes dreceres, baixàvem fins a Sort més d’un hora a peu, els animals els carregàvem.
No baixàvem tan sovint com es baixa ara, ja que al tindre l’hort i els animals, gallines, porcs etc... natrés els matàvem i no ens feia falta comprar tant sovint.
A casa també pastàvem el pa.
La carretera no va arribar fins el 1946 o 1948 al poble de Tornafort.
La primera va ser de pedra, després terra i fa uns 10 o 15 anys es va asfaltar, abans només teníem el camí que ara a quedat en desús, però ara l’estan arreglant.

- Quins records tens de les festes majors?

Eren molt maques, fèiem molta festa, fèiem unes coques amb vi per a tothom.
Al matí de dissabte i diumenge fèiem ball, lo dilluns fèiem un sopar, al matí abans del ball anàvem a una font que es diuen els estanys,  al migdia fèiem una graellades i menjàvem allà tots plegats, si feia mal dia ho fèiem al garatge del poble.
Sempre s’ha fet l’últim diumenge d’agost, ara és fa el 4 diumenge d’agost perquè hi ha joves que tenen que marxar a estudiar a Barcelona, a l’ hivern es feia per Santa Coloma que és la patrona del poble.
Per carnaval es feia un farcit i ens disfressàvem.

- Va arribar un dia que tot va començar a canviar, com i quan va ser això?

Després de fer-se la carretera la gent tenia més oportunitat de marxar del poble i baixar a estudiar a Barcelona o a Lleida, de 20 cases obertes ara en queden 6 cases durant tot l’any,  però hi ha més de 20 cases tot i que són segona residencia i pugen cada 8 o 15 dies a passar els caps d setmana.
Ara s’ha perdut les festes d’hivern i les d’estiu ja no són igual que abans només és un dia, dos com am molt.

- També a canviat la forma de vida?

És va anar abandonat el poble i s’han anat a viure a fora, molta gent tenia moltes vaques i no les donaven molt de benefici, natres teníem 20 ovelles i 7 vaques més o menys.
Ara només hi ha dos cases que tenen vaques, el meu fill hi viu el poble de Tornafort, és casat i te dues filles una estudia a Sort i l’altre a Lleida.

- El Futur... com o veus?

El poble sempre te molt visitants, i crec que no es despoblarà del tot, però el futur del Pallars Sobirà molta gent viurà del turisme, perquè la ramaderia no aguantarà ja que tothom l’abandona, el meu fill en té 40 vaques hi viu només d’això però no hi ha molta gent que visqui d’això.
Jo penso que els meus nets viuran aquí al Pallars però no crec que segueixin amb el treball del seu pare.
També crec que afectarà molt el canvi climàtic perquè ara del fred passem a la calor i no fa les quatre estacions de l’any aquesta variàncies no són bones, hi ha molta escassetat d’aigua, al no haver-hi aigua no hi haurà turisme és tindran que buscar alternatives, no hi haurà aigua per fer activitats de riu ni nevarà llavors tampoc es podrà esquiar.

Agraïm a la Consol la seva hospitalitat i interès per facilitar-nos aquesta informació.